Quin és el límit entre una peça viva i una peça inacabada? Des-espera viu en aquest límit.Una peça que parla d’una relació amb un passat que coneixem, un present que descobrim i un futur que ens pot sorprendre. La proposta sempre és viva i per tant mai no és definitiva. Cada trobada a l’escenari és irrepetible i ja forma part del passat. Des-espera parla de viure en contradicció i de l’acceptació d’aquesta contradicció com a camí per créixer. Dos intèrprets enforntades viatgen a través de cinc peces musicals dibuixant escenes amb el cos, el gest i la paraula.